La paraula emoció, últimament, s’ha posat de moda, pren més importància en el món educatiu gràcies a la irrupció del terme intel·ligència emocional.

 

Fa anys i panys, els nens teníem l’obligació d’estar sempre contents i feliços com anissos, altres emocions com la ràbia, la tristesa o la por, eren dolentes i no s’havien de mostrar als altres, ens les havíem d’empassar com un xarop que cura la panxa.

 

Gràcies a aquest nou concepte (bé, relativament nou, ja que fa uns quants anys que els educadors en parlem), ens ajuden a entendre que totes aquestes energies ajuden als nens i nenes a crear la seva personalitat i a poder afrontar les diverses situacions que la vida li anirà presentant en els anys vinents.

 

La por, la ràbia, la tristesa, l’alegria, tenen molt a veure amb l’autoestima, la seguretat personal i les meves habilitats socials, per tant seran la font d’on es nodriran les meves relacions amb els altres i amb mi mateix.

 

Les emocions, com tot, han de tenir la seva mesura, ni massa, ni poc, cal controlar-les i canalitzar-les i no deixar-nos “segrestar” per elles.

 

I per això tenim un conjunt d’eines que ens ajuden i ens ensenyen com“domar-les”, paraules com empatia, assertivitat, autogestió i autoregulació,automotivació, escolta activa són importants quan entenem i interioritzem el seu concepte, i a través d’elles som capaços de millorar la nostra vida.

Us proposo des d’aquí anar-les descobrint i treballant tant en nosaltres mateixos, com en els nostres nens i nenes.