Què fem amb els límits educatius per Nadal?
En aquests dies de Nadal, sovint les emocions, els nervis, l’alegria ens desborda, sobretot als nostres nens i nenes que viuen amb tanta il·lusió aquestes festivitats
El Tió, els Reis d’Orient, el Pare Noel, superen totes les expectatives dels infants, si això li ajuntem els dinars i sopars familiars, el retrobament de les famílies, les fires nadalenques… fa que sovint els horaris i les rutines a les quals estan tan acostumats es deixin de banda, i cada dia sigui diferent de l'anterior. Això sovint comporta que els límits educatius que tenim establerts a casa també es relaxin: a ningú li agrada renyar els nens davant de les iaies que els defensen amb tot el cor, fent que els pares i mares sovint quedem com “les madrastres” dels contes de fades, o a l’inrevés, que ens relaxem tant que permetem als nostres fills actituds que acaben per incomodar algun familiar nostre, potser no tan acostumat a tractar amb “gent petita”, i això acabi espatllant la retrobada familiar que tanta il·lusió ens feia a tots plegats.
De vegades és inevitable, és normal que nosaltres ens relaxem, i als nostres infants, “que són més llestos que la gana”, de seguida se’ls encén el llum verd! Davant d’aquestes situacions podríem fer-nos una sèrie de preguntes que potser ens ajuden a relativitzar el comportament dels nostres fills:
-
És molt important si avui no menja el que toca? O dina poc? O menja massa dolços? Passarà res per un dia?
-
Què pot passar si avui no fa migdiada? Es posarà molt pesat i ens farà passar una mala estona? O pot aguantar i a la nit ja dormirà més?
-
Amb qui ens hem de trobar? Són gent que no està acostumada a nens i cal que estiguin tranquils per no incomodar-los? O és una trobada de cosins i em puc relaxar una mica?
-
Quan és el moment de marxar? Quan comencen a estar cansats els nens i els avis?
-
Un petit truquet que sovint funciona és fer un exercici d’empatia amb els nostres nens i nenes abans d’arribar a lloc, anticipant què trobarem quan arribem i què s’espera de nosaltres, per exemple:
– Uff! L’àvia avui fa dies i dies que està cuinant i preparant aquest dinar, què us sembla si per fer-la feliç provem tot el que ha preparat i li diem que està molt bo?
– Avui ve al dinar el tiet Pere, que viu en una residència amb molts avis i amb molt de silenci i tranquil·litat, està molt content de veure'ns però oi què és normal que de vegades s’atabali si cridem o correm molt per casa?
– Avui anem a aquella casa tan bonica de la tieta Maria, com que els cosins ja són grans, no és com casa nostra, on tot es pot tocar i pot caure a terra, de vegades hi ha coses sobre les taules o a les prestatgeries que es poden trencar quan cauen, què us sembla si avui anem amb compte?
Potser amb aquestes petites converses amb els nostres nens i nenes, a més a més de treballar la seva intel·ligència emocional, aconseguim passar un bon Nadal!
Bones festes!