Què fem quan un nen no menja?
Per una banda, els pares i mares ens angoixem molt quan el nostre fill menja poc o massa i, per altra banda, molts metges ens diuen que no ens angoixem i que no el forcem a menjar i que deixem que vagi menjant al seu ritme.
Davant d’aquesta controvèrsia jo sempre em faig una sèrie de preguntes:
• El nen no menja el que jo vull? O no menja el que necessita?
• La seva alimentació és sana i equilibrada o només menja un grup determinat de nutrients?
• S’ha convertit l’hora de dinar i/o sopar en un “xou” que no controlo? O és una estona serena i agradable per tota la família?
• Com inicio jo aquesta estona, tranquil·la i relaxada? O tensa i amb ganes de que acabi abans que hagi començat?
• Quin tipus de menjar preparo als meus fills? Només els hi preparo el que els hi agrada per no tenir problemes?
• Quina és la meva reacció davant la negació del nen o nena a menjar? Amb paciència i autoritat (que no pas autoritarisme, això és una altra cosa!!)? O em desespero i arribo a un extrem que ni em reconec?
• I la més important… Com està el meu fill? Està sa, alegre i vital? O està apagat, sense forces i amb baix pes?
Responeu sincerament a aquestes preguntes i de segur que aquest serà el primer pas per a millorar aquesta estona.
Cap els 2 anys, més amunt, més avall, hauríem d’aconseguir els següents hàbits:
• Menjar assegut.
• Sense tele, sense joguines (si això dificulta que mengi bé).
• De manera autònoma.
• En un temps raonable.
• Menjar amb els coberts, no amb els dits.
• No tirar el menjar.
• És un tema que requereix constància, paciència i tenir força clar qui mana aquesta estona.
Si voleu altres pautes que us ajudin aquí van:
• Val més que mengi poquet però amb una actitud positiva, que enfadar-nos sempre amb aquest tema i que el nen ja relacioni el menjar amb una experiència desagradable.
• No canviar menjars, entrareu en una roda poc recomanable tant per vosaltres com pel vostre fill, millor que mengi una mica del que no li agrada i a poc a poc vagi acostumant el paladar a nous sabors.
• Si el nen vol menjar sol, deixem-lo i felicitem-lo, l’autonomia en totes les seves vessants fan augmentar l’autoestima del nen, i si ell sent que està fent bé una cosa, la voldrà repetir i repetir.
• Val més felicitar i reforçar positivament qualsevol petit pas endavant, que no pas recriminar i renyar un pas enrere.