El període d’adaptació
En aquestes dates, sempre hi ha una paraula que sol “turmentar” a pares i mares, l’adaptació
Sobretot en els més petitons, aquest procés sol ser més acusat, sovint amb plors, una mica d’angoixa, canvis en el son, o reclamant més atenció als adults de la família, el que normalment entenem com a “mamitis”.
Les escoles tenim mil estratègies per intentar pal·liar els seus efectes. Unes fan acompanyar al menut dels seus pares al llarg d’uns dies, altres aconsellen començar amb poques hores i després anar allargant l’estança del nen a l’escola, altres ens diuen “acomiadades curtes i alegres”, per tal que el nen s’acostumi a què l’escola és un lloc on els pares no hi són i tinguin l'oportunitat de crear un vincle afectiu amb el mestre i els seus companys.
Sigui com sigui, cada nen fa el seu procés d’adaptació a noves situacions i cada família ho viu d’una manera diferent. L’escola, doncs, tenim un doble paper. Per una banda tranquil·litzar als pares i guanyar-nos la seva confiança perquè portin tranquils als nens i, per altra banda, la més important, fer que els nens i nenes que tenim al nostre càrrec s’ho passin d’allò més bé i tinguin ganes de tornar l'endemà a passar una estoneta plena de contes, petons, abraçades, cançons, titelles, bombolles de sabó… i tot el que se'ns pugui passar pel cap per gaudir d’un dia plegats.
Però no tota la responsabilitat és dels mestres, els pares també podem fer petites passes per fer més agradables aquests dies, aquí en van algunes:
• A poc a poc anar regulant els horaris que a l’estiu semblen haver-se “allargat” i adaptar-nos tots plegats al ritme de l’escola.
• Està bé parlar amb els nens de l’escola, amb algun conte, o parlant dels noms dels companys de classe o la mestra, d’una manera natural, sense fer-nos pesats. Al Sol Solet solem donar als pares el primer dia un conte de la mascota de la classe a cada alumne i d’aquesta manera anem introduint al nen dins la dinàmica de l’aula.
• La nostra actitud quan portem al nen a l’escola és fonamental. Si el nen percep un pare o mare tranquil, confiat, seré, motivat davant del nou curs, el nen segurament respondrà de la mateixa manera. Si pel contrari trobem un adult nerviós, angoixat, preocupat, és fàcil deduir quina serà l’actitud del fill, d’intranquil·litat.
• És important en aquests primers dies escoltar a la mestra, ella ens explicarà com ha estat el nostre fill i com podem ajudar-lo.
• Si l’escola ho permet, trucar a mig matí, si estem patint, també reforçarà aquesta confiança escola-casa que es consolida en aquests primers dies. Les mestres entenem que no és fàcil pels pares i mares separar-se dels seus fills després de tot un estiu junts i de ben segur atendrem les vostres trucades afectuosament.
Moltes vegades els menuts ens sorprenen i allà on pensàvem trobar un “drama”, trobem uns dies plens de noves emocions plens de somriures i retrobaments després de l’estiu. De totes maneres desitjar-vos un bon inici de curs.